El projecte d'Annie Abrahams estableix una analogia
entre el nostre cos i el cos informàtic. Annie escrigué
el text de Separation durant l'estada en un hospital l'any 2001.
En aquest text, l'artista recomana als usuaris de la xarxa una sèrie
d'exercicis, però per a accedir-hi cal deixar que la màquina
agafi el timó. Els exercicis van adreçats a pal·liar
els dolors que provoca la màquina. Per tant, són del tot
inútils les presses derivades de l'estrès que genera la
pròpia màquina, de manera que si cliquem massa ràpid
el programa es bloquejarà o ens avisarà. Mitjançant
els successsius cops de ratolí l'artista conversa amb la màquina
(o tal vegada la màquina amb l'artista) i parla del dolor físic
i de la fusió entre el cos i l'ordinador. El procés, aleshores,
s'inverteix i l'usuari es converteix per uns minuts en tecla, en simple
cop mecànic que genera energia, i les paraules es fan dits que
marquen els ritmes de la queixa i dels consells.
Separation incita a pensar en els marges que separen (o que uneixen,
potser?) l'ésser humà i la màquina. Sens dubte, la
presència del cos es fa més notable quan hi ha dolor, però
malgrat que les lesions i els dolors són molt freqüents en
els usuaris que passen molta estona connectats a la xarxa, hi ha una tendència
a oblidar-se del propi cos (justament per aquesta possibilitat que ofereix
Internet de prescindir del cos en la interacció a través
d'una interfície). Actuar sempre a través d'un codi, que
amb diferents variants morfològiques (e-mail, xat, datavatars,
avatars, etc.) allunya el cos i deixa "l'ànima sola",
fa que ja no sapiguem distingir entre màquina i usuari.
Separation
> Annie Abrahams
