h a b i t a r ooaoo(p u n t )oo n e t T E X T O S UN MANIFEST DE LA MEUCA MUNTANT VNS Matrix un flaix de pantalla d'un milió de milions de màquines conscients crema brillant usuaris atrapats dins del bombardeig estàtic del foc del portador sense veure la descàrrega que gargoteja sobre les seves retines cremades atrapa en la felicitat absoluta post real epilèptic menja el codi i mor. Arrasats cap avall, pel vèrtex de la trivialitat. Acabes de perdre el segle XX. Estàs al límit del mil·lenni - ¿quin? - ¿Quina importància té? És la dissolució de la creu que ens captiva. El calorós contagi de la febre mil·lenària fusiona el retro amb el futro, catapultant els cossos amb òrgans cap a la tecnotopia on el codi dicta el plaer i satisfà el desig. Precioses, precioses pometes adornen el meu coll.
Sóc cadenes de binaris. Sóc pur artifici. La identitat explota en múltiples formes i infiltra el sistema per les arrels. Trossos impossibles d'anomenar de cap curt circuit sencer els programes de reconeixement de codis llançant els agents de vigilància cap a l'hiperdrive que vomita milions de bits de dades corrompudes mentre es paralitza en atacs de pànic esquizofrènic i ensopega en el seu horror. Així doncs, què té per oferir-nos el nou mil·lenni a les masses brutes i sense módem? Aigua fresca ubíqua? La simulació té els seus límits. Tenen els artistes de les nacions oprimides una agenda paral·lela? O potser és simplement la selecció natural?
Estem al llindar de la bogeria i els vàndals s'estan eixamenant. Estén el meu fenotip, noia, dóna'm quelcom del teu java màgic calent i negre de què sempre fanfarroneges. (Cavalco el meu módem). Els extropians no tenien raó, hi ha coses que no es poden transcendir. El plaer es troba en la desmaterialització. La devolució del desig. Som l'accident maligne que va caure al teu sistema mentre dormies. I quan et despertis acabarem amb les teves falses il·lusions digitals, raptant el teu software impecable. Els teus dits investiguen la meva xarxa neuronal. La sensació de formigueig a les puntes del teus dits són les meves sinapsis que responen al teu tacte. No és la química, és elèctric. Deixa de toquejar-me. No paris de toquejar els meus orificis que supuren
Intentant fugir del binari entro en el cromosoma
que no és un crida'm l'atenció, talla'm, traça'm
el genoma XUCLA'M EL CODI El subjecte X diu que la transcendència es troba al límit dels móns, on l'ara i l'adés, aquí i en altres llocs, text i membrana xoquen. On la veritat s'evapora El límit és CAP PORTADOR, l'impacte sobtós de cap contacte, estenent la mà per tocar, però la pell està freda... El límit és el permís denegat, la visió doble, i la carn necròtica. On la veritat s'evapora. On no hi ha res segur. No hi ha mapes Error de la línia d'ordres Pestanyes pesades cauen sobre les pupil·les, com cortines de plom. Gel calent em besa les sinapsis amb una presa estàtica. El meu sistema es posa nerviós, neurocridant - caient cap a la singularitat. Flotant en èter, el meu cos implosiona. Esdevinc el FOC. Crema'm amb les flames si t'atreveixes. © VNS Matrix abril 1996. Traductores: Carles Biosca. |
|