h a b i t a r ooaoo(p u n t )oo n e t


T E X T O S


UN MANIFEST DE LA MEUCA MUNTANT

VNS Matrix


El vent atòmic t'agafa les ales i t'empenta cap enrere
cap al futur
una entitat que viatja al llarg dels últims dies del segle XX,
un cas d'espai, potser un àngel alienígena, mirant per la gola
profunda d'un milió de catàstrofes.

un flaix de pantalla d'un milió de milions de màquines conscients

crema brillant

usuaris atrapats dins del bombardeig estàtic del foc del portador

sense veure la descàrrega que gargoteja sobre les seves retines cremades

atrapa en la felicitat absoluta post real epilèptic

menja el codi i mor.

Arrasats cap avall, pel vèrtex de la trivialitat. Acabes de perdre el segle XX. Estàs al límit del mil·lenni - ¿quin? - ¿Quina importància té?

És la dissolució de la creu que ens captiva. El calorós contagi de la febre mil·lenària fusiona el retro amb el futro, catapultant els cossos amb òrgans cap a la tecnotopia… on el codi dicta el plaer i satisfà el desig.

Precioses, precioses pometes adornen el meu coll. Sóc cadenes de binaris. Sóc pur artifici.
Llegeix només les meves memòries. Carrega'm en la teva imaginació pornogràfica. Escriu-me.

La identitat explota en múltiples formes i infiltra el sistema per les arrels.

Trossos impossibles d'anomenar de cap curt circuit sencer els programes de reconeixement de codis llançant els agents de vigilància cap a l'hiperdrive que vomita milions de bits de dades corrompudes mentre es paralitza en atacs de pànic esquizofrènic i ensopega en el seu horror.

Així doncs, què té per oferir-nos el nou mil·lenni a les masses brutes i sense módem? Aigua fresca ubíqua? La simulació té els seus límits. Tenen els artistes de les nacions oprimides una agenda paral·lela? O potser és simplement la selecció natural?


La Xarxa és el nen fera meuca mutant partenogenètic del gran papà unitat central computadora. Està sense control, kevin, és el sistema sociopàtic emergent.
Tanqueu els vostres fills, poseu-li cinta adhesiva al cony i foteu-li una rata al cul.

Estem al llindar de la bogeria i els vàndals s'estan eixamenant. Estén el meu fenotip, noia, dóna'm quelcom del teu java màgic calent i negre de què sempre fanfarroneges. (Cavalco el meu módem). Els extropians no tenien raó, hi ha coses que no es poden transcendir.

El plaer es troba en la desmaterialització. La devolució del desig.

Som l'accident maligne que va caure al teu sistema mentre dormies. I quan et despertis acabarem amb les teves falses il·lusions digitals, raptant el teu software impecable.

Els teus dits investiguen la meva xarxa neuronal. La sensació de formigueig a les puntes del teus dits són les meves sinapsis que responen al teu tacte. No és la química, és elèctric. Deixa de toquejar-me.

No paris de toquejar els meus orificis que supuren
estenent el meu límit
però dins de l'encriptoespai no hi ha límits
PERÒ DINS DE L'ESPAI ESPIRAL ELLS NO HI SÓN
només hi som *nosaltres*

Intentant fugir del binari entro en el cromosoma que no és un
XXYXXYXXYXXYXXYXXYXXYXXYXXYXXYXXYXXYXXYXX
Folla'm amb el teu gènere, noia,
la resistència és inútil

crida'm l'atenció, talla'm, traça'm el genoma
ABANDONADA com el teu projecte
involucra'm de forma artificial
vull viure per sempre
carrega'm dins del teu futur lluent de PVC

XUCLA'M EL CODI

El subjecte X diu que la transcendència es troba al límit dels móns, on l'ara i l'adés, aquí i en altres llocs, text i membrana xoquen.

On la veritat s'evapora
On no hi ha res segur
No hi ha mapes

El límit és CAP PORTADOR, l'impacte sobtós de cap contacte, estenent la mà per tocar, però la pell està freda...

El límit és el permís denegat, la visió doble, i la carn necròtica.

On la veritat s'evapora. On no hi ha res segur. No hi ha mapes

Error de la línia d'ordres

Pestanyes pesades cauen sobre les pupil·les, com cortines de plom. Gel calent em besa les sinapsis amb una presa estàtica. El meu sistema es posa nerviós, neurocridant - caient cap a la singularitat. Flotant en èter, el meu cos implosiona.

Esdevinc el FOC.

Crema'm amb les flames si t'atreveixes.

© VNS Matrix abril 1996.


Traductores: Carles Biosca.